• Avalar el futur de la professió ensenyant alhora que s’educa

    Quan després de fer l’esforç per impulsar i recolzar la possibilitat d’introduir els estudis d’Osteopatia en un entorn on és novell, sabent que cal fer-ho des de la responsabilitat per tal que arreli bé, acabes descobrint que s’ha utilitzat per fins totalment oposats al que tenies entès,  tens la trista  sensació que t’han robat un dels  valors més preuat de les persones: el temps. Però els malintencionats no saben que amb comportaments il·lícits d’aquest tipus, reforcen la convicció de molts, que creiem que hem de treballar per assegurar que la nostra professió arribarà a ser reconeguda. Mostra d’això, avui em sento del tot motivat a tornar a escriure en el bloc de la Fundació OB  una nova publicació quan de fet, feia temps que no ho feia.

    L’Osteopatia tindrà el futur assegurat com a professió amb identitat pròpia, en el moment que es treballi  pensant pel bé comú de la professió i pels professionals que la componen. Amb aquest objecte, un dels reptes més grans que tenim per tal de ser reconeguts, és que els nostres docents i les escoles d’Osteopatia del nostre país, tinguin l’actitud moral d’ensenyar i educar amb els principis clàssics de l’Osteopatia vetllant i assegurant d’aquesta manera la transmissió cap a les generacions futures. Cal saber compaginar el nostre llegat històric, la nostra tradició i el nostre saber fer, amb la realitat universitària que s’estén i que cal saber aprofitar  com una oportunitat del compartir universal i una font de coneixement, sense que això suposi perdre els nostres principis.

    Cal que, els qui poden influir en la trajectòria  de la nostra professió, sigui en l’àmbit que sigui, ho facin des de la responsabilitat i no es deixin endur per interessos corporativismes o individualistes. Ens calen bons dirigents en els diferents estaments de l’Osteopatia, per fer realitat els canvis que tant anhelem, i cal que persones amb talent i voluntat de servei públic se sentin il·lusionades per desenvolupar aquesta funció.

    Veient algunes iniciatives, de ben segur ens caldrà descriure quin ha de ser el nostre codi ètic, tot i que aquest, en si mateix tampoc serà una garantia de fer bé les coses, però pot ajudar-nos com a instrument marc en generar un debat entre els diferents professionals, entre els docents, entre les diferents institucions implicades sobre quins han de ser els valors que han de donar solidesa a la nostre professió.

    Considero que, principalment és  durant la formació de l’estudiant en Osteopatia,  on s’han de transmetre  de manera indirecta a través dels educadors, aquets valors que han de ser els ciments de la nostra professió. Ensenyar Osteopatia no pot limitar-se a un acte d’instrucció d’unes matèries i competències determinades, sinó que cal saber educar a l’estudiant amb una consciència i compromís ampli del que suposa ser Osteòpata; i es en quest esperit quan pren major rellevància el fet de ser, més que no pas el de fer.

     El docent es el referent principal en aquest procés d’educar, i hi ha d’agafar especial importància el sentit de la coherència entre el que transmetem respecte els nostres actes, ha d’existir aquest equilibri, doncs es la moral que veritablement acreditarà a l’educador i assegurarà promoure noves generacions de professionals integres i conseqüents amb el que hauran après.

    Us animo doncs, a avalar el futur de la nostre professió ensenyant  a la vegada que s’educa.

    Endavant, sempre endavant!

    Leave a reply →
  • Posted by osteobcn on 18/02/2013, 16:58

    “The exploration and development of the osteopathic “idea” and its implications, and the implementation of these idea in practice must therefore be in hands of those who at least appreciate the breadth of the idea, who recognize the magnitude of its potential in human progress, and who understand their responsibility to it”

    I.M. Korr PhD (1909-2004)

    Reply →
  • Posted by Gabriel Gual on 20/02/2013, 11:19

    Des de la meva visió com a fisioterapeuta y professor d’universitat, vull mostrar el meu recolzament al que planteges en aquesta entrada. Allà on dius <>, penso que es podria dir que aquesta transmissió dels valors necessaris per a la correcte pràctica de la professió s’ha de fer conscientment, de manera directa, ha de ser part -explícita- de la formació que reben els estudiants. Calen professionals ben formats i amb la major expertesa possible, però també terapeutes amb un gran sentit de l’ètica.
    ”endavant, sempre endavant” ^_^

    Reply →
  • Posted by Dani Romero on 20/02/2013, 21:06

    Què difícil parlar de valors en l’actualitat, quan sempre el que es vol són resultats immediats.
    M’alegra molt llegir aquestes línies, plenes d’un desig de conservar allò autèntic. Em refereixo a allò autèntic que docents que estimen una professió (en aquest cas l’osteopatia) han transmès a estudiants que en l’actualitat ja son docents. És aquesta una gran responsabilitat, la qual sempre es pot dur a terme si hi afegim al menys un xic de romanticisme.
    Malgrat a l’inici parlava de la dificultat de tenir temps de ser escoltats quan parlem de valors, no podem deixar de fer-ho. Aquesta és la base per poder ensenyar ciència i art. Sempre he pensat que l’osteopatia té aquests dos ingredients, i que té un cos de coneixement tan important per a la nostra societat, que necessitem estudiants de veritat que es converteixin en osteòpates de veritat.

    Reply →
  • Posted by Jaume Munill on 22/02/2013, 15:25

    Totalment d’acord…
    Tinc la sort de llegir l’entrada d’en Pau i em porta a que aquest missatge ja l’he rebut!! No tan sols jo sinó de ben segur totes les promocions que hem passat i passaran per l’EOB!
    Ens ha/ heu inculcat aquests valors osteopàtics de llarg i en el moment que acceptem a adquirir uns coneixements els hem d’aplicar ja no sols correctament amb un gran respecte per qui els reb sinó també per qui ens els ha transmès…la osteopatia .
    Jo, com tots vosaltres, veig que cada dia en som més i no podem malmetre aquest camí que és el de demostrar que la osteopatia va encaminada a ser una de les eïnes més potents per a la salut. Constància, respecte, implicació,saber fer i evidentment bona praxis…tots i jo el primer.
    Totalment d’acord…

    Reply →
  • Posted by Cristina Colen on 01/03/2013, 08:58

    Gràcies Pau per les teves encertades reflexions.
    Cal ser coherent en la manera de ser i fer.
    Educar amb l’ensenyança passa per l’experiència, per la motivació i la cerca d’allò que ens porta a avançar amb coherència.
    Hem de seguir vetllant per una bona praxis i un respecte als principis osteòpatics on els docents siguem capaços de transmetre aquesta filosofia a tots els alumnes i on puguem compartir aquest fer i ser.
    És bó que de tant en tant algú ens recodir on estem i la importància de ser fidels a nosaltres mateixos.

    Reply →

Leave a reply

Cancel reply